En Colombo (Columbo en anglès) és un personatge senzill, descuidat i, sobretot, despistat. Però, darrere d’aquest aspecte hi ha el millor detectiu de Los Angeles. És tinent de la policia de la ciutat, del departament d’homicidis. Els casos que porta sovint semblen difícils de resoldre, però la seva metodologia li permet notar detalls que els altres els passa per alt.

“A vegades l’amabilitat és més important que la veritat.”

Vet aquí el seu truc. Sovint quan investiga a sospitosos es presenta com un home curiós i humil, sempre fent comentaris sobre els gustos de la seva muller. Però no ens enganyem. Amb aquest paper aconsegueix que la persona investigada es tranquil·litzi amb una falsa sensació de seguretat, fins i tot arribant al punt de creure’s superior al tinent. Però és en aquest punt que en Colombo comença a fer preguntes, en un principi totalment mundanes, fent creure al sospitós que necessita la seva col·laboració per resoldre el cas. Aquest sovint li dona explicacions raonables, amb més o menys èxit, sobre detalls del cas. I és en aquestes converses on està l’essència de la sèrie: En Colombo sempre acaba trobant un fil per on estirar.

A més a més, al principi dels episodis sempre t’ensenyen l’assassinat amb molt de detall. Això permet als espectadors veure quins són els motius de l’assassí i com s’ho fa per preparar l’escena per exculpar-lo. En Colombo sempre és l’últim personatge principal a aparèixer. La gràcia, doncs, és veure com s’ho fa el tinent per veure com tot estava preparat per desviar l’atenció, i en com acorrala a l’assassí en les seves pròpies mentides. El film no tracta de saber qui ho ha fet (whodunit), fórmula típica en el gènere policíac, sinó de com atrapar-lo (howcatchem). No hi ha un gir de guió on es descobreix l’assassí i els seus motius. Tot està al descobert des del principi. Potser això va ser la causa principal de l’èxit d’aquesta sèrie dels anys 70.

O potser és pel fet de veure com un policia que treballa a jornada completa atrapa als rics i famosos. En els episodis normalment apareixen grans mansions, i els assassins volen mantenir l’statu quo. Sovint, la causa que els incita a cometre l’assassinat és el desig de mantenir el seu estil de vida. Per tant, en Colombo és com un intrús que vol demostrar a l’assassí que no és intocable, sinó que un simple policia el pot superar.

Peter Falk aconsegueix fer seu el personatge de Colombo gràcies a la seva gran actuació. Es diu que utilitzava la seva pròpia roba i manera de parlar. Per exemple, hi ha l’anècdota de l’origen d’una de les grans frases de la sèrie. Es veu que quan estaven gravant una escena Falk es va oblidar de les línies que havia de dir i ja es disposava a sortir. Per sort, va recordar-ho i va continuar l’escena amb l’expressió “… i una cosa més”. A partir d’aquest moment, la frase va estar íntimament associada al personatge.

Encara que Peter Falk és l’únic actor conegut recurrent, els assassins són interpretats per altres estrelles del moment com Leonard Nimoy (Star Trek) o Leslie Nielsen (The Naked Gun), entre molts d’altres. A més a més, cada episodi és dirigit per un director diferent, aportant el seu estil únic i experimentant amb tècniques diferents.