Últimament aquesta paraula s’ha popularitzat en l’àmbit polític, sobretot des de la irrupció del “trumpisme”, encara que li donem massa mèrit al 45è president dels EUA. Quasi sempre s’utilitza en sentit negatiu, equiparant-la amb “demagògia”. Però crec que caldria entendre millor el seu significat.

Per començar, n’escriuré una definició: “Retòrica o corrent polític que apel·la al poble”. Potser aquest “apel·la al poble” ens recorda a la fal·làcia ad populum. Però jo pregunto, no és aquest el sentit de la democràcia? No és l’argument més sòlid el més acceptat per la multitud? Si un és partidari del govern de molts, la sobirania popular, si vol ser conseqüent, ha de defensar a candidats populistes. En canvi, si hom està en contra de la democràcia, observant l’abús de la fal·làcia, li és totalment legítim rebutjar-los.

Doncs quina diferència hi ha amb “demagògia”? Aquesta paraula implica un “afalagament dels sentiments” del poble. Potser la diferència no és molt gran, la línia divisòria és difusa, i aquest fet no fa més que demostrar la feblesa del sistema democràtic.